PC3 és la versió 3.n 0 de La Porta Clàssica. Notícies, crítiques, cròniques, entrevistes i opinió i tota l'actualitat sobre tots els estils musicals" href="http://called.eroticyoungdancer.com/feed//bg/photos/tags/icl/" /> Called Eroticyoungdancer Bg Photos Tags Icl Erotic Young Dancer L<img src="http://www.mapzones.com/citymap/usa/arizona/young.jpg"/>P<img src="http://k53.pbase.com/u12/csw62/upload/38233534.young.jpg"/>C3 és<img src="http://www.cuteyounggirls.net/pictures/cute-young-girls-dot-net-two-teens-6.jpg"/> la versió 3.n 0 de<img src="http://p9.p.pixnet.net/albums/userpics/9/6/828796/normal_49a7de5d6dd1f.jpg"/> La Po<img src="http://young-naked-teens.heopa.com/young-naked-teens.jpg"/>rta Clàssica. No<img src="http://mrdoxey.files.wordpress.com/2008/08/728513103_l.jpg?w=420&h=514"/>tícies, crítiques, cròniques, entrevistes i opinió i tota l'actualitat sobre tots els estils musicals

Erotic Young Young

Called Eroticyoungdancer Bg Photos Tags Icl Erotic Young Dancer LPC3 és la versió 3.n 0 de La Porta Clàssica. Notícies, crítiques, cròniques, entrevistes i opinió i tota l'actualitat sobre tots els estils musicals

Called Eroticyoungdancer Bg Photos Tags Icl Erotic Young Dancer

, i és el que ha permès a David Alden oferir una lectura que anteposa la ironia i l’humor a l’element tràgic que, evidentment, també hi és a l’obra. Las primera escena entre Nerone i Poppea, en la versió d’Alden, deixa ben a les clares la seva percepció sobre els personatges i el drama. En lloc de deixar-se endur per la sensualitat de la música i de la situació, Alden planteja un Nerone infantil quan s’acomiada de Poppea després d’haver passat la nit amb ella. Es traca d’un emperador immadur, neuròtic, sense cap tipus de capacitat per estimar ni per ser estimat. Si en d’altres versions la relació entre Nerone i Poppea és més ambigua, en aquest cas és evident que no hi ha més que desig eròtic per part d’ell i voluntat de poder per part d’ella. En aquest sentit, la segona escena entre ambdós personatges, en la que l’emperador està assegut en primer terme i Poppea al fons de l’escenari, és ben representativa de la distancia real, immensa, tan afectiva com física, que hi ha entre ambdós personatges.

En aquest punt cal destacar especialment la subtil caracterització d’una Sarah Connolly sensacional. La veu no és la de la Kasarova, prevista inicialment, però es tracta d’una magnífica cantant i sobretot - ahir ho va demostrar - una extraordinària actriu. El de Nerone és un paper que han interpretat tenors, contratenors i mezzosopranos. En línies generals aquesta darrera veu sembla la més adient, però el fet que sigui interpretat per una dona pot restar credibilitat al personatge. No va ser aquest el cas gràcies a les excepcionals dots escèniques de Connolly i a la detallista i subtil direcció d’actors de David Alden. Difícilment Vesselina Kasarova li hagués tret més suc al paper.

Aquesta manca de “veritat” en la relació entre Poppea – una Miah Persson ideal tant vocalment com físicament – i l’emperador, impregna tot el muntatge d’un cert distanciament que de vegades funciona millor i d’altres pitjor. Algunes solucions poden ser arbitràries, com la inclusió, en l’escena morbosa entre Nerone i Lucano amb el taüt de Sèneca present - nova referència shakespeariana –, en la que dos personatges secundaris (Valletto i Damigella) distreuen l’atenció d’una de les pàgines més belles de l’obra i de les més sorprenents per la seva càrrega homoeròtica. Els únics personatges tractats sense ironia per part d’Alden són la repudiada Ottavia – impressionant Maite Beaumont, una cantant que ha explotat definitivament – i Franz Josef Selig, un luxe asiàtic com a Sèneca alcohòlic i poc combatiu.

La resta de personatges (servits per un cast, en línies generals, modèlic) són tractats amb una mirada irònica, fins i tot condescendent, per un Alden que retrata una societat superficial i supèrflua. Els mateixos Ottone, personatge difícil i poc agraït que es troba enmig d’una batalla que li ve gran, i Drusilla són pràcticament maltractats per Alden, qui no els concedeix la més mínima dignitat. No és estrany que qui finalment corona a Poppea sigui Arnalta, la seva dida, que en aquesta producció es converteix en una mena de Drag Queen, idea aquesta que parteix de l’origen transvestit del personatge i que només es pot sostenir quan qui l’interpreta és Dominique Visse, el cantant amb la veu més lletja del “planeta òpera”, però un actor i músic extraordinari. La meravellosa cançó de bressol Oblivion Soave va ser “udolada” més que no pas cantada per Visse, qui per altra banda va arrencar els únics aplaudiments durant la funció del públic que no havia desertat en massa després del llarg primer acte. Molt millor! Els que varem restar a la sala fins al final varem gaudir – en silenci - d’un espectacle d’altíssim nivell, que va anar agafant embranzida fins al final, amb el memorable monòleg d’Ottavia i aquest duet final del que tant s’ha parlat – en especial de la seva autoria i de la seva curiosa inclusió al final de l’obra, que n’acaba condicionant la lectura global - i que talla la respiració per la seva inspiració melòdica i sensualitat irresistible.

També la proposta escènica d’Alden va prenent impuls a partir del segon acte, després d’un primer amb una escenografia despullada i funcional. Evidentment - com en la majoria dels seus treballs, en especial en el repertori barroc – Alden planteja una estètica intemporal. L’escenari és un món paral·lel, autorreferencial, en el que es mouen éssers que de vegades semblen esperpents més que no pas éssers humans. Amb el pas dels successius actes aquest món visual va guanyant en contrastos i brillantor, com també l’elaborat vestuari de Buki Shiff, fins arribar a una escena final en un blanc i negre enlluernador.

Un final emocionant, en gran part gràcies a la tasca de Harry Bicket al front d’una inspirada Orquestra Barroca del Gran Teatre del Liceu. Les opcions triades per Bicket, en una obra on la presa de posició per part del director és crucial, són racionals, tant des d’un punt de vista de tempi lCalled Eroticyoungdancer Bg Photos Tags Icl Erotic Young Dancer LPC3 és la versió 3.n 0 de La Porta Clàssica. Notícies, crítiques, cròniques, entrevistes i opinió i tota l'actualitat sobre tots els estils musicalse e Erotic Young e Young Erotic wCalled Eroticyoungdancer Bg Photos Tags Icl Erotic Young Dancer LPC3 és la versió 3.n 0 de La Porta Clàssica. Notícies, crítiques, cròniques, entrevistes i opinió i tota l'actualitat sobre tots els estils musicalsv Young Erotic